Netanyahu va insistir que no s’admetrien ni les forces de l’HTS ni de l’exèrcit sirià en els territoris meridionals. A més, va manifestar la intenció de posar sota “protecció” la comunitat drusa situada en aquestes àrees, incloent els del Golan ocupat, una afirmació que ha generat inquietud entre els drusos, que perceben aquesta intervenció com una intrusió no desitjada. Els atacs aeris israelians van apuntar instal·lacions militars a Kiswah i a la província de Deraa.
El ministre de defensa israelí, Israel Katz, va justificar aquestes operacions com una mesura preventiva per evitar que les forces del règim sirià estableixin presència a la zona de seguretat designada. Aquests actes han estat vistos com un intent de debilitar els esforços de reconstrucció de Síria en un moment crucial.
La periodista Monica Marks va assenyalar que l’atac israelià a Damasco va ocórrer precisament la nit en què el govern sirià es comprometia amb la llibertat d’expressió i la justícia. La declaració final del diàleg nacional va condemnar les incursions israelianes i va exigir la retirada de les forces israelians del territori sirià. Comentaris de periodistes sirians han ressaltat que l’atac d’Israel el dia del diàleg nacional és una violació evident de la sobirania siriana.
Les operacions militars israelians han seguit una sèrie d’escalades, incloent la invasió d’una zona desmilitaritzada supervisada per les Nacions Unides després de la caiguda d’Assad. Netanyahu ha afirmat que Israel mantindrà el control d’aquesta àrea per evitar que l’exèrcit sirià i grups associats operin a prop de les seves fronteres. Després de la caiguda del règim d’Assad, Israel va iniciar una campanya de bombardeig sense precedents que va resultar en la destrucció gairebé total de la infraestructura militar sirià.
Aquesta campanya va debilitar significativament les capacitats de defensa del país. Les agressions israelians contradiuen l’acord de desenganxament de 1974 entre Síria i Israel i representen una escalada regional, amb Israel expandint-se de manera desenfrenada cap a països veïns. L’agressivitat israeliana no només es limita a Síria. A la ocupada Cisjordània, les operacions militars israelians s’han intensificat, amb més de 800 palestins morts des de l’inici de les hostilitats a l’octubre de 2023.
Més de 40,000 palestins han estat desplaçats a causa d’ofensives militars continuades. A més, l’impacte humanitari de la guerra a Gaza ha estat devastador, amb aproximadament 1. 9 milions de persones desplaçades i un gran percentatge de les cases destruïdes. Malgrat un fràgil alto el foc establert, les tensions continuen elevades. La comunitat internacional ha expressat preocupació per les accions d’Israel, amb organitzacions de drets humans denunciant les violacions i demanant responsabilitats.
Tanmateix, la manca de repercussions significatives per part de la comunitat internacional, especialment amb el suport dels Estats Units, ha permès a Israel continuar amb les seves polítiques agressives sense temor a represàlies. Les accions militars recents a Síria, Líbia i els territoris palestins ocupats han elevat les tensions regionals i han exacerbat les crisis humanitàries, en un context internacional que sembla permetre l’impunitat.
Aquesta història va aparèixer originalment a Global Voices. Pots trobar el nom de l’autor a l’enllaç.
S’ha utilitzat aquesta informació degut a que estava publicada amb la llicència Creative Commons. Si no voleu que aquesta informació aparegui aquí, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de la pàgina de contacte. Text generat artificialment.