Aquest incident va evidenciar la negligència del govern cap a les comunitats treballadores i les polítiques inadequades que no protegeixen els deudors, així com els problemes vinculats a la gentrificació. El mateix dia, un altre grup d’activistes va intervenir en un procés de desnonament a la zona d’Evosmos, defensant una treballadora monoparental amb dos fills. Aquestes accions han ajudat a visibilitzar la injustícia habitacional que afecta moltes persones a Grècia.
Tot i que la protesta va aconseguir aturar temporalment l’expulsió, els problemes fonamentals persisteixen, incloent la manca de protecció estatal per als més vulnerables. Molts activistes critiquen les lleis recents del govern, considerant-les “anti-pobles”. Les queixes reflecteixen el malestar generalitzat davant de mesures que empitjoren la situació de la classe treballadora, com ara l’augment d’impostos i la retallada de drets laborals. Això ha portat molts treballadors a acumular deutes amb els bancs, mentre els desnonaments esdevenen una problemàtica comuna.
Els bancs i els rics sovint se’n beneficien, deixant les famílies treballadores en una situació precària. Un exemple de les conseqüències d’aquestes polítiques és el Pla Hercules, que va ser introduït pel govern de Nova Democràcia per gestionar els préstecs no rendibles. La seva aplicació ha conduït a un increment de les subhastes i desnonaments, amb els fons d’inversió i els bancs pressionant per recuperar els deutes.
Els crítics argumenten que aquestes mesures només protegeixen els interessos financers dels bancs, posant en perill les famílies vulnerables. A principis de febrer, es va produir una nova mobilització a Toumba contra els desnonaments. Activistes destacats, com el diputat Giannis Delis, van fer una crida a la responsabilitat del govern i a la importància de la pressió pública per aturar més desnonaments. Delis va subratllar que els que s’enfronten a subhastes no són impotents, sempre que mantinguin la resistència col·lectiva.
Els costos d’habitatge a Grècia són els més alts de la Unió Europea, amb un 35% dels ingressos disponibles destinats a lloguer i serveis. El govern ha intentat respondre amb programes d’ajuda, com el My House II, però les crítiques assenyalen que aquestes mesures no han aconseguit alleujar la càrrega d’habitatge, i que el mercat immobiliari s’ha tornat cada cop més inassequible.
Les iniciatives han estat considerades insuficients per abordar els lloguers desorbitats i l’impacte dels lloguers a curt termini, que afecten especialment les persones amb ingressos baixos. La tendència del govern de culpabilitzar els “inquilins morosos” en comptes de reconèixer els problemes sistèmics subjacents ha generat més frustració.
Les mobilitzacions dels residents i activistes reflecteixen una resistència persistent davant d’una crisi més gran que afecta la classe treballadora a Grècia, amb una demanda creixent per responsabilitzar les autoritats sobre les seves decisions i les seves conseqüències.
Aquesta història va aparèixer originalment a Global Voices. Pots trobar el nom de l’autor a l’enllaç.
S’ha utilitzat aquesta informació degut a que estava publicada amb la llicència Creative Commons. Si no voleu que aquesta informació aparegui aquí, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de la pàgina de contacte. Text generat artificialment.