En aquell moment, el país acabava de guanyar la independència del Regne Unit, i una figura clau, Stokely Carmichael, estava guanyant atenció a nivell internacional per la seva tasca amb les comunitats negres marginades als EUA. Molts ciutadans de Trinidad, incloent estudiants universitaris i sindicats, van identificar-se amb aquesta causa a causa de les seves pròpies experiències de marginació durant el període colonial.
Lasalle, que era tinent en el Regiment de Trinidad i Tobago, va decidir oposar-se a les ordres que rebia durant les protestes i va liderar un motí contra el govern d’Eric Williams a l’abril de 1970. Nascut a Belmont el 1945, Lasalle va estudiar a l’escola St. Mary’s College i més tard va ingressar a l’Acadèmia Militar Reial de Sandhurst.
Allí, va experimentar racisme i va qüestionar les demandes del sistema establert, un moment que va marcar un gir en la seva vida. Després de passar temps a Nova York, on va ser influenciat per l’activisme del moment i pel pensament de figures com Frantz Fanon, Lasalle va ser part activa de la formació del National Joint Action Committee (NJAC) a la Universitat de les Índies Occidentals.
El març de 1970, una sèrie de manifestacions van portar a Williams a declarar l’estat d’emergència, amb l’arrest de 15 líders del moviment Black Power. En resposta, Lasalle i altres oficials formats a Sandhurst es van negar a combatre contra els manifestants i van iniciar un motí, prenent 30 ostatges. Malgrat la seva determinació, es van veure aïllats i van acabar surrender-se després de 10 dies.
Lasalle va participar activament en les negociacions per la seva rendició, buscant evitar el vessament de sang. Finalment, va ser jutjat i condemnat a 15 anys de presó, dels quals va passar 27 mesos en diverses condicions, incloent la solitud. Els seus actes van marcar un moment crucial a la història de Trinidad i Tobago, provocant un debat intens sobre la nacionalització de sectors clau de l’economia.
Després de la seva llibertat, Lasalle es va traslladar al Regne Unit, on va estudiar osteopatia i va desenvolupar un interès en les teràpies alternatives i les arts marcials. Va fundar Hara Shiatsu International i va escriure diversos llibres. La seva vida va ser recordada com un exemple de principis ferms i compromís amb la justícia social.
Les seves idees sobre una “Exèrcit del Poble” que treballés per les necessitats de la societat i la seva crítica al colonialisme van deixar una empremta duradora en la seva comunitat. A través dels anys, la seva influència ha continuat ressonant en el debat sobre les conseqüències de la colonització a la regió.
Aquesta història va aparèixer originalment a Global Voices. Pots trobar el nom de l’autor a l’enllaç.
S’ha utilitzat aquesta informació degut a que estava publicada amb la llicència Creative Commons. Si no voleu que aquesta informació aparegui aquí, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de la pàgina de contacte. Text generat artificialment.