Els crits de “Drets, llei i justícia” ressonen entre els assistents, reflectint el descontentament amb la disminució de les llibertats i drets sota el govern del Partit de Justícia i Desenvolupament (AKP) de Recep Tayyip Erdoğan. Els manifestants no només expressen la seva indignació per l’arrest d’İmamoğlu, sinó que també denuncien la crisi econòmica i l’augment del cost de la vida, així com les polítiques anti-democràtiques del govern.
Les forces de seguretat han respost amb gasos lacrimògens i altres mètodes de dispersió per controlar les masses. Els estudiants, liderant les protestes en ciutats com Izmir i Ankara, han estat clau en l’organització de les mobilitzacions. Molts d’ells han crescut sota el règim d’Erdoğan i han experimentat un augment de la censura i la repressió a les universitats. Les autoritats han intensificat el control sobre els campus i han intentat silenciar les veus dissentidores.
Les manifestacions no es limiten a les grans ciutats, ja que s’han estès a zones rurals i conservadores com Konya, on també s’han unit agricultors a les protestes. Això reflecteix un ampli descontentament amb el govern, incloent aquells que tradicionalment han recolzat l’AKP. Un grup de 44 editorials ha emès una declaració denunciant l’arrest d’İmamoğlu com una violació flagrant de la democràcia i del dret dels ciutadans a ser escollits.
També han expressat la seva preocupació per les restriccions a les manifestacions i l’augment de la censura a Internet, que van ser aplicades en un intent de controlar la situació. Els experts coincideixen en que l’arrest d’İmamoğlu és un símptoma de la deterioració de la democràcia a Turquia, amb un creixement de l’autoritarisme.
La situació actual s’assembla a les protestes de Gezi del 2013, però amb una diferència significativa: ara, l’oposició, liderada pel Partit Republicà del Poble (CHP), crida la població a unir-se a les manifestacions, cosa que no es va fer en aquella ocasió.
Amb més de 300 detencions reportades des de l’arrest, la tensió continua augmentant a mesura que s’acosten les eleccions internes del CHP, on es preveu que İmamoğlu sigui nomenat com a candidat presidencial per a les eleccions del 2028.
Aquesta història va aparèixer originalment a Global Voices. Pots trobar el nom de l’autor a l’enllaç.
S’ha utilitzat aquesta informació degut a que estava publicada amb la llicència Creative Commons. Si no voleu que aquesta informació aparegui aquí, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de la pàgina de contacte. Text generat artificialment.