No obstant això, si Erdoğan utilitza la promesa de pau com una manera de consolidar el seu poder, les tensions en les relacions entre els EUA i Turquia podrien augmentar. Abdullah Öcalan, fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), va fer una crida a la desmilitarització del grup el 27 de febrer, després d’un any de negociacions secretes amb el govern turc.
El 1 de març, les forces armades del PKK van declarar un alto el foc, seguint les instruccions d’Öcalan i demanant accions recíproques del costat turc. El PKK va començar la seva lluita armada el 1984, en un context de repressió autoritària, que va resultar en més de 40,000 morts i un cost econòmic immens per a Turquia. Des de 1993, ambdues parts han intentat negociar, però sense resultats duradors.
La darrera ocasió significativa va tenir lloc entre 2013 i 2015, però Erdoğan va abandonar els diàlegs després de perdre les eleccions parlamentàries de juny de 2015. No obstant això, aquest període de treva va permetre que les forces kurdes es concentressin en combatre ISIS, defensant zones estratègiques quan les forces armades iraquianes i sirianes no podien o no volien intervenir.
Amb una nova esperança de pau a la vista, els Estats Units confien que la dissolució del PKK podria resoldre una de les principals tensions en les seves relacions amb Turquia, relacionada amb l’hostilitat turca cap a les forces sirianes democràtiques liderades pels kurds. La reactivació de les negociacions entre Turquia i el PKK pot haver comptat amb el suport silenciós dels EUA, que busca estabilitzar la regió i evitar un nou conflicte.
El comandant en cap de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), Mazlum Abdi, ha expressat esperances que aquest procés de pau pugui eliminar les excuses per a futurs atacs turcs contra les seves forces. No obstant això, el govern d’Erdoğan adopta un to diferent, amenaçant amb una major guerra si les forces kurdes no es rendeixen. Aquesta actitud pot posar en perill el procés de pau abans que comenci, generant més inestabilitat.
La necessitat d’Erdoğan de suport kurd al parlament per modificar la constitució i assegurar un quart mandat presidencial és un factor clau en aquesta nova iniciativa de negociació. Actualment, la seva coalició no té els vots necessaris i busca el suport del Partit de la Igualtat i la Democràcia (DEM). Les ofertes que Erdoğan podria fer inclouen la possible llibertat d’Öcalan i l’autonomia cultural per als kurds, mesures que podrien ser atractives per a la comunitat kurda.
La recent detenció de l’alcalde d’Istanbul, Ekrem İmamoğlu, que és considerat un potencial rival d’Erdoğan, complica encara més el panorama. Una govern que persegueix figures opositores difícilment podrà implementar les reformes democràtiques que els kurds reclamen. Alhora, el PKK i el DEM es trobaran en una posició difícil si rebutgen les negociacions, ja que això podria afectar la seva relació amb l’oposició.
Satisfer les demandes polítiques dels kurds a Turquia és essencial per a una pau duradora, però el PKK no es desarmarà sense garanties. Si les parts sirianes kurdes són excloses del procés polític, és probable que es creï un sistema centralitzat que no protegeixi la seva identitat i cultura, provocant una nova onada de conflicte.
La inclusió de les forces kurdes en el futur polític de Síria és vital per evitar el ressorgiment de la violència i garantir la convivència pacífica a la regió.
Aquesta història va aparèixer originalment a Global Voices. Pots trobar el nom de l’autor a l’enllaç.
S’ha utilitzat aquesta informació degut a que estava publicada amb la llicència Creative Commons. Si no voleu que aquesta informació aparegui aquí, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de la pàgina de contacte. Text generat artificialment.