El 31 de març, el primer ministre Irakli Kobakhidze va fer pública la iniciativa de crear aquest departament, que té com a objectiu supervisar i millorar el rendiment de les branques executives del govern. Les autoritats han justificat aquesta mesura com un esforç per combatre la corrupció i millorar l’eficiència en l’ús dels recursos públics.
No obstant això, el nom del departament ha generat suspicàcies a causa de la seva semblança amb un organisme creat durant l’actual mandat del president nord-americà Donald Trump. El mateix dia de l’anunci, milers de persones es van reunir a Tbilisi per commemorar el 34è aniversari del referèndum d’independència de Geòrgia i expressar el seu rebuig al govern.
Entre els oradors es trobava l’ex presidenta Salome Zourabichvili, qui va proposar una “plataforma de resistència” per unir forces polítiques pro-europees enfront del govern actual. Zourabichvili, crítica del govern des de l’inici de la guerra a Ucraïna, va fer una crida a la necessitat d’una alternativa política, demanant eleccions justes i l’alliberament de presos polítics. La seva intervenció va provocar diverses reaccions, amb alguns líders de l’oposició que la van criticar per no prendre mesures concretes.
Nika Gvaramia, cofundador d’una coalició oposadora, va ridiculitzar el seu discurs, mentre que Paata Burchuladze va exigir un lideratge més decidit. A més, Zourabichvili va ser assenyalada per no demanar l’alliberament de l’ex president Mikheil Saakashvili, detingut després de tornar del seu exili. Paral·lelament, el govern ha aprovat lleis controvertides que restringeixen la influència estrangera i controlen les organitzacions de la societat civil i els mitjans de comunicació.
El 1 d’abril, es van adoptar lleis restrictives que modifiquen la legislació sobre agents estrangers, considerada per molts com una eina per reprimir la dissidència. A més, la llei de radiodifusió permet al govern imposar estàndards de cobertura, limitant així la diversitat de contingut als mitjans. Els crítics argumenten que aquestes mesures busquen silenciar veus dissidents i limitar la influència de les organitzacions civils, posant en perill la democràcia al país.
La Unió Europea ha expressat la seva preocupació per aquestes accions, condemnades com un retrocés democràtic. En una resolució recent, es va assenyalar que les institucions democràtiques han quedat debilitades i concentrades en mans del partit governant.
Aquesta història va aparèixer originalment a Global Voices. Pots trobar el nom de l’autor a l’enllaç.
S’ha utilitzat aquesta informació degut a que estava publicada amb la llicència Creative Commons. Si no voleu que aquesta informació aparegui aquí, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del formulari de la pàgina de contacte. Text generat artificialment.